Tuesday, March 31, 2015

Kamsang Khat Tungah Khuavak Hong Tun Dan



Israel mite hun khat vei lai-in, Topa in mite tawh a kithuzak theihna dingin 

kamsangte zang hi.  Amah in, "Note lakah kamsang khat om leh, Keimah Topa ama kiangah hong kilakin, ama mang sungah thu kong gen ding hi." Num 12:6 ah na ci ngei hi.


Khawkpi nunung pen sungah kidona lian tangthu na sim ciangin, pumpi om zia lamdangpi tawh kithuah hi cih na mu ding hi.  Khat peuh in, bang hangin mangmuh-na hih bang om zia tawh kithuah se hiam, ciin zong dong nuam khasop 

ding hi.  Tua bel, a tel tak-in gen leng, mite in hih mangmuhna pen Pasian 

kiang pan hi takpi hi ci-a a muan theihna ding uh a tel muh pah lel ding uh 

deihna a hihi.  Mrs. White in a mangmuh ciangin ama om zia gen beh thithe khol lo hi;  a hih hangin khat vei a gen na ah, "Hih thute hun bei kuana mite upna hun ding thupiak hi-a, eite in Spirit of Prophecy ih muan theihna ding a hihi"

 ci hi.


Mrs. White nasepna hong khankhan ciangin Lai Siangtho sunga "Amaute' gahin na theithei ding hi," a cih thu tawh sittel theih hong suak hi.  Gah tawh sittel theihna dingin hun tam zek lak kula, Topa in tua mangmuhna in mite upna huh a hihna teci a dawk sak kul hi.


A hih hangin mangmuhna khempeuh mihon omna lak hi khin khol lo-a, a pum pi pian zia lamdang tawh zong hi kim lo hi.  Pasian in kamsangte tunga a 

kilahna pen 'mangmuhna bek hi khin khol lo-in,' 'mang sunga thugen pihna' 

zong hi thei hi, ci-in gen hi.  Tua pen hilhkholhna mang Daniel gen bang pawl 

a hihi.


'Babylon kumpi Belshazzar a kum khatna kumin, Daniel in lupna tungah mangmat mangmuhna khat mn a, a mangmatna gelh khia-in thu pawl khat gen hi.' 

Dan. 7:1.


Daniel in ama tunga kilah dan a tuamtuam gena, "zana ka mangmuhna-a ka muh"peuh ci thei hi.  Mrs. White tunga mangmuhna a kipiak ciangin zong, a lungsim a tawlngak lai tak zan hun khawng hi thei bul hi.  tua bang te pen, 'zana ka mangmuhna ah na pawl khat tel takin hong kilaka' ci thei hi.  Tua a hih kei leh, Pasian in kamsangte tungah hilhkholhna a mang sung u ah gen mun mahmah hi.  Hilhkholhna mang leh zan mangmuhna cih leh, mang nautangte tawh kisaiin dot-na om kha ding hi.  Tua te tawh kisai-in, Mrs. White in 1868 kuma 

a gelhna ah:


"Mangmatna a tampi in ih nuntakna tangpi zui lel hi-a, Pasian' Kha tawh kisai 

lo hi.  Tham lo-in mangmuhna zuau a om theih mah bangin, mangmat zuau 

zong om thei hi.  Tua te pen Satan' muap zong hi thei hi.  Topa piak mangmatte a hih leh Lai Siangtho tawh kiteh kak thei pah ding hi.  Tua bang mangmatte pen, a mihing om zia bang tawh kisai thu hi-a, bang thu hang hi ding hiam 

cih tawh kikhen tel thei pah ding hi."


Khat vei, Mrs. White nuntak sung, a nunnng lam hi ta, a tapa Pastor W.C. White in a nu kiangah, 'Zan a kei kianga hong kilak thu' na cih zel mawk, ko zong lah mang tampi mah man thei veve lel unga, tua ka mang pen Pasian kiang pan hong pai hi ci-in bang ci theih thei tuan se na hi hiam?  ci-in dong hi.


A nu' dawn kikna ah, "Bang hang hiam cih leh, suna ka mangmuh cianga thu hong puak vantung mi pen mah ka kiangah dinga thu hong puak, hi" ci hi.  Tua vantung sawltakte pen 'vantung mi' cih peuh, 'Kei hong makaihpa' cih peuh, 'Thu hong puakpa' cih peuh in gen thei hi.


Kamsangte' lungsim ah, zana mangmuhna a hih hang-in, buaina om lo-in, tua 

thu tawh kizoma Pasian kiang pana hong pai thu hi, cih pen khen tel thei uh hi.


A hun dang te leuleu ah, Mrs. White in thu a nget lai tak, thu a gen lai tak, lai a gelh lai tak cih khawngin mangmuhna kipia thei zel hi.  Tua banga amah a na om zia sa te in mangmuhna pen bang mah nawngkai sak lo hi.  Mipi maia thugen lai tak leh thunget lai tak khawng a hih leh bel, tawm vei daai phot sam hi.  Khat vei hih bangin gelh hi: 'Nakpi-a thu ka nget lai takin, ka kiim ka paam vai teng 

ka mangngilha, inn dei sung khempeuh hong taang kimin, General Conference 

bang ding kikhop-na lian khata thu kigen ka za hi,' ci hi.


Mrs. White khan sung a nasep kum 70 bang sau vei sungah, mangmuhna kipia a sau pen in, nai li sung bang sau-a, a tom pen te bel, tomno khat sung bek ahi hi.  A tamvei pen in, nai lang sung bang hi thei bul hi.  A hih hangin a hun sawtna pen a ngeina cih om lo hi.  Paul gelh mah bangin, "Pasian in a hunhun in mun tuamtuam ah, kamsangte zangin ih pate tungah thu na gen hi," Heb 1:1.


Khuavak in kamsangte tuama, tua a mangmuh lai taktak un bel gelh nai lo uh hi. A nasep pen uh, set nasep bang hi lo hi.  Hun hoih a ngah kik ciang cih loh buang Topa in thakhatin tua thu gen khia pah sak lo hi.  Vantung mi in zong khut tawh a gelh dingin kaai pah lo hi.  Tua a va muh thu in amah zo phota, ama muhna bang mipite' theih dingin hong gen khia kik phing uh hi zaw hi.


Bang ci bangin kamsang khat peuh' lungsim khuavak in va tuam thei-a, mipite 

hilh sawn theihna ding thu ngah thei hi ding hiam, ci-in ih dong nuam kha ding 

hi.  A taktakin ci leng, mangmuhna dan in thukham nei tuam lo hi.  Tua ci om leh mang mu thei bek hi, cih om zia tuam pian kip khat peuh a nei hi tuan lo hi.  Thu tuamtuam te ah kamsangte in a lungsim uha a mang mawh te na om hi.  Eite in zong ih nuntak sungin thu khat peuh ih mangngilh thop theih loh a belh tentan a om theih mah bangin, kamsangte in zong mite tunga a hong puak sawn ding te, amau' zakna pana a ciamteh diak thute uh eite mai-ah teci pangin hong puak 

sawn uh na hi zaw hi.


Ih nusiat sa khawkpi sungah, kidona lian tangthu a muhna ih genna sungah hun pai sa thute bang ci muh hiam cih hong genna ih dawk sak zo hi.  A hun dang khat leuleu ah, a mangmuh cianga a khuavak muh dan hong gena, "Leitung lam hong en sak leuleu-a mai lam peka thupiang ding te zong hong musak hi.  

Tua tham lo-in hun bei sa-a thupiang khia khin sa te zong hong mu sak hi,' ci hi.


Hih a genna tawh Ellen G. White in tua a piang nate a mit mahmahin mu hi, cih kithei hi.  A mangmuhna ah tua nate dawk kika, a lungsim ah kip lut mah mah hi.  A hun dang te pawl khat ah bel, a mangmuhna vaite lakah amahmah a kihel thute peuh hi-a, a ngaihsut thu, a muh, a zak, a man-nop thute hi-a, a tataka 

piang hi lo napi, a lungsim a lawng, a mangngilh theih loh thute na hi zel hi.  A mangmuhna masa pen vai bang zong, laimai 34-37 sunga te, tua bangmah ahihi.


Khat veivei ta leuleu, Mrs. White mangmuhna pen, mihonpi kikhopna peuh, inn sung peuh, sang-zato cih bang te sung peuh, a gamla pipi-a a va omin kiseh hi.  

Tua mangmuhna tawh va oma a kisehna munte ah, a tataka kikhop a na neihna munte uh hi zelin, kua in bang thu gen, bang thu kikhen sat, tua pa in bang thu gen cih te a mi malmal pau leh vai kihawm teng gen khiat sak thei sisek zel hi.  Khat vei Mrs. White a mangmuhna ah, ih zatote khat ah kipai piha, a dei tuamtuam te ah a tataka va lut bangin a muna om zia maan pen va theih pih sisek hi.  Tua thu tawh kisai a gelhna ah: 'Kihona gina lo, hai huai mi nuihsatna, khiatna nei lo-a mot nuihnate in bil sung na sak mahmah hi... Pasian' vantung mite a mai-zum sak, kihazatna, ki-enna kammalte leh thusia gengennate ka mu-a, ka dip 

kua zo phial hi," ci hi.


Tua bang zato dang a pahtaak huai zaw khat hong kilak hi.  A inn dei panin thungetna aw hong pu suak a za hi.  Bang zah takin na lawp pih hiam?  A vil vantung mi in a department tuamtuam te inn dei sung te et piha, a vakna munte gilhin ciamteh hih tuak hi.


Lim lahna tawh Mrs. White tungah khuavak kipia zel hi.  Tua bang lim lahna tawh a kilakte khat a tel takin lai gual li dimin gelha, tua a kisiatna manawha a muhna mun makaipa khat tunga a khakna ah: "Hun dang khata kong muhna ah, nang pen general na hi-a, laan khai sa-in sakol tung khatah na tuang hi. Mi khat 

hong pai-in tua na khuta na tawi laan pen a tunga 'Pasian thupiakte leh Jesu 

upna' ci-a kigelh pen hong sut khia-in lei lakah tuan cil hi.  Na kiimah mite in 

hong kiim-uum uha, leitung tawh hong zom uh hi," ci hi.


Ngimna kibanglo thu tuamtuam nih a hong kiphel khap ciangin Mrs. White tunga hong kilak zong om zel hi.  A tel lahna ah, tua ngimna (policy) pen zui leng, ngimna dang khat susia ding hi, cih te a hihi.  Tua tel hilhnate lakah, America gam nitumna lama om Loma Linda Food Factory (an bungte bawlna setzung) phuhna ding thu ah a kitel pen khat a hihi.  A makaipa leh a pawl te in zatopi kiang nai ah tua inn lam ding sawm uh hi.  Tua ngimna pen a kisem toto ding hi ta hun laitakin, tai za tampi gamla-a om Mrs. White in a inn sungah mangmuhna nih 

vei na nei hi.  A masa pen ah:  "An tampi kibawlna inn lianpi khat hong kilak hi. Tua innpi kiimah inn neu zaw te zong om hi.  Ka din lai takin, awging ngaih 

mahmah kinial kawmkawma na kisem ka za hi.  A nasemte lakah kilemna om lo-in, buainna hong tung hi.


Tua ciangin manager pa lungkhamin a nasemte tawh kilemna ding ngaihsun uha om a mu hi.  Tua ciangin cinate in zong tua kinialnate zaza uha, "hih an bungte bawlna setzung pen zato kiang nai lua mun ah kikip sak mawk ding hiam? di-a a paute za hi."  Tua ciangin khat hong kilangin a genna ah: "Hih vaihawmna pen sep ding hi ta a hih ciangin, tua bang vaihawmnate ah etteh kak ding etsan suak ding hi." ci hi.


Tua ciangin hong kikhela, an bung setzung pen, zato pan a gamla zaw meileng lam kiangah hong om mu hi.  Hih lai ah bel, nasepnate Pasian' deih bangin kilemna leh kiniamkhiatna te kizang hi.  Mangmuhna hun khit nai tawm kha sung mahin, Mrs. White in Loma Linda-a nasemte kiangah, an bung setzung pen, tu-a a kikoihna muna kikoih ding a hihna lai khak pah hi.  A ngimna masa uh zato gei kizom toto lai hi leh, tua bang sum bawlna phual ding tua  mun pen a sawt lo-a kicimawh mahmah ding na hi gige hi.


Tua bangin Topa' kamsangnu in a sun a zan ci lo-in, mangmuhna tawh 

thupuakna a nam tuamtuamin ngah thei hi.  Tua banga lungsim sung khuavak-sakna tawh kamsangte a thuhilhna leh zaksakna te mite tungah genin, gelh uh  hi.Tua bang hihna ah Mrs. White pen Kha Siangtho in lam laka, a hih hangin 

setbu uk bang in uk lo hi.  A thu hong gelh sawn ciangin bang kammalte tawh 

gelh ding cih pen a ma teel tawm kammalte tawh gelh hi.  A nasep a kipat tung 

lai-in pawlpi thu zak sakna ah hih bangin gelh hi: "Pasian' Kha Siangtho 

makaihna tawh nasem ka hih tei hangin, hong pia vantungmi' kammal ka uum 

tuamte lo buang ka muhnate tel genna dingin kammal keima teel tawm a hi zaw hi,' ci hi.


Source: Pawlpi Thu Lamlak

ZOP LAI DING



No comments: